Casalcampos

Lo bo de tenir unes eleccions a prop es que et regalen diaris. Tres mesos abans de les eleccions catalanes si et passaves per la facultat de Física et regalaven El País, i des de fa una setmana La Vanguardia ha decidit fer el mateix.

Jo fa ara tot just un any que vaig decidir no comprar mai La Vanguardia, després de llegir un article en que defenien els bisbes alemanys, en contra de la creació de noves guardaries a Alemanya, el país amb menys guardaries de la Unió Europea. I es que Alemanya es un país molt avançat però encara està mal vist que la dona segueixi treballant i abandoni els seus fills amb uns desconeguts.

Així que jo, fidel als meus principis, no compro La Vaguardia, però ja que me la regalen… En fi, que avui hi havia un article, si més no, més divertit que els dels bisbes, escrit pel Toni Soler. Començava xerrant del debat d’ahir a la nit - com no -, i en algun moment, no se sap ben be com, arribava a Sarkozy. Ja se sap, tot col·loqui entre mascles ibèrics comença amb política, segueix amb l’escote de la Carla Bruni i acaba en l’escote de la tia que hi havia l’altre dia al bar mentre veies el futbol i bevies una birra.

Anant al gra, que el bo de’n Toni recordava quan Sarko va dir-li “pauvre con” a un ciutadà que no li va voler donar la ma. I deia amb ironia que “con” en francès era una paraula polisèmica, que significava “gilipollas” i/o “organ sexual femení”. En Toni finalitzava sospesant que si ell fos francès aquesta polisemicitat li donaria que pensar.

Però jo que no sóc francès, també hi he reflexionat… serà perquè el català esta entremig del francès i l’espanyol amb un toc d’occità? El fet es que la tornada a casa en bus ha donat de si.

E aquí l’esquema mental de la meva profunda reflexió:

Con = Gilipollas
Con = Bulva
Bulva ≠ Gilipollas

Fent el canvi Bulva = Cony en llenguatge estàndard, tenim Con = Cony i dividint entre “Con” a ambdós cantons de la igualtat ens queda 1 = y (lògic).

A més a més podem tenir en compte que en català Cony = Coi, com clarament es veu a una frase qualsevol d’un paleta de St. Llorens de Morunys aleatori: “Cony, avui no m’he enrecordat de ficar-me calçotets, nen”. Si ara traduïm la frase en termes políticament correctes, per exemple en veu de’n Montilla quedaria “Coi, avui no m’he enrecordat de ficar-me els calsonsillos, xiquet”

Queda demostrat doncs, pel mètode d’inducció montillà, que Cony = Coi. Dius, vale, te la seva lógica, “cony” queda molt malsonant i “coll” s’assembla però queda més maco. Per tant, “coi” es una petita mutació cursi de “cony”. Fins aquí tot podria semblar correcte, però aleshores, de cop i volta, se m’ha acudit un altre explicació igual de raonable. Si, ho se, estava inspirat.

També seria acceptable la frase en veu del Gabasa “Collons, avui els porto molt frescos sense calçotets, nena”. Ergo, cony = coi = collons !! I no sembla clarament “coi” una abreviatura de la paraula “COLLons”? D’on conyllons prové l’aberració de paraula “coi”, llavors? De l’organ sexual femení o de l’organ sexual masculí? Reclamo una explicació! O es a cas el català un idioma tan políticament correcte des de que el parla en Montilla que no vol resultar sexista? Podem sentir-nos, per conseqüent, orgullosos de la nostra llengua i alçar el cap ben alt, debant dels masclistes alemanys, sabent que la nostra llengua proclama la igualtat de genere??

Reflexione-m’hi, reflexione-m’hi (petit homenatge a aquell genial programa de TV-3, que en pau descansi, Dinamita).

Edgar.

Sólo hay 10 clases de personas: las que saben contar en binario y las que no.

experimento sociológico 2.

 Tito.

Doncs sí. Un any més, aquest bon home ha complert anys… i ja en porta 90!

Alguns de vosaltres direu “Qui és aquest home?”, pero alguns altres l’haureu identificat rapidament com a un dels més grans escriptors de ciencia ficció del segle passat, i com a l’artífice de 2001: Una Odisea Del Espacio.

I per celebrar aquest aniversari, he decidit posar un relat curt dels seus (corta-pega vilment d’aqui, o sigui que les faltes, el fet que estigui en castellà, i tota la resta, no es culpa meva):

El Centinela

La próxima vez que vean ustedes la luna llena brillar alta en el sur, examinen atentamente el borde derecho y dejen resbalar la mirada a lo largo de la curva del disco. Allá donde serian las dos si nuestro satélite fuera un reloj, observaran un minúsculo óvalo oscuro: cualquiera que posea una vista normal puede descubrirlo. En una gran llanura rodeada de montañas, una de las más hermosas de la Luna, conocida con el nombre de Mare Crisium: el Mar de las Crisis. Casi quinientos kilómetros de diámetro, rodeada por un anillo de magníficas montañas, no había sido explorada nunca hasta que nosotros penetramos en ella a finales del verano de 1996.

(més…)

Venga Monjas son dos tipos de 20 y pico, de Barcelona, que empezaron colgando videos en internet de sus “tontunas” por hobby, obviamente. Inspirados claramente en cómicos de la Hora Chanante y en general adaptando referentes y expresiones de la cultura popular y de la caspa televisiva más caduca, consiguen crear pequeñas obras de humor realmente antológicas. Quiza sea por su montaje acelerado y acertadísimo, por esos cambios de plano imposibles (debidos a limitaciones técnicas y a la continua repetición de tomas), o a sus expresiones surrealistas y alucinadas. Poco a poco van engrosando su lista de videos en la red y ya tienen unos cuantos, sin rebajar nunca el nivel de absurdo.

 En fin, intentar definirlos iria en contra de la propia esencia de estos defensores del “todo vale”. Mirad, mirad que morro le echan. Encontrareis más videos buscando en youtube.

Para seguirles la pista, su fotolog: www.fotolog.com/venga_monjas

Hola!
Em sembla que no cal que em presenti, no? amb el meu pseudònim arraigat a l’ESU, com deia el Vila, és més que prou. M’estreno com a blogger, sabent d’avantmà que no podré superar mai la loquacitat de Gorthol o la subtilesa i finura de Sergi, però tot s’ha de provar a la vida… menos las drogas duras! com deia la Garmón (en serio que ho deia).

Com recentment he finalitzat la meva llicenciatura en publicitat i RP (que ha estat criticada i vilipendiada, per molts de vosaltres, repeteixo: NO VA SER UNA MARIA! Em va costar treure-la! snifsnif). I per tal de defensar la meva professió ja que, ara més que mai amb el Nadal i tota la pesca, ens agobia moltíssim i és molt molesta de veure i de sentir; penjo aquest vídeo de la gran massa empresarial de la beguda màgica (Coke), que un cop més ens sorprèn amb un ad vistós i colorit, amb toc d’ironia i sarcasme d’aquells que fa somriure. S’han valgut de l’ajuda dels creadors de Grand Theft Auto, per fer aquesta paranoia,… molta pasta mouen, ja es veu. Deuen tenir creatius pensant allà tot el dia, tot el dia… runrunrun, i això val molts dinericos.
Cuidado, que la canço enganxa moltíssim… ahí va!

Ok, i ara, per acabar la meva aportació a la vida casalcampos, deixo un vídeo absurd, com ja va sent habitual a aquesta casa (jeje, excepte el de arrabal íntimo, que no té preu!!!és gloriós… dejamiablar, dejamiablar), però que m’ha fet molta gràcia. No us el perdeu, made in muchachada nuiii. “pues a mi el otro día,… el lunes, no el martes…” xD.
Petonets a tots!